Presbicia o vista cansada

HomePatologiesPresbicia o vista cansada

Què és la presbícia?

La presbícia o vista cansada és la pèrdua de l'acomodació -de poder enfocar- de l'cristal·lí.

L'ull enfoca les imatges amb l'ajuda de dues lents: la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és una lent fixa que no pot variar ni la forma ni la mida. El cristal·lí en canvi és una lent que està unida a un múscul que permet variar la seva forma i, per tant la seva potència. Gràcies a aquests moviments podem enfocar les imatges tant llunyanes com properes. A partir dels 45 anys el cristal·lí es va endurint i perdent elasticitat. La conseqüència és que el múscul encarregat de variar la seva forma (múscul ciliar) és incapaç de fer-ho i es perd la capacitat d'enfocar -o de acomodar-.

Quin és el millor tractament?

Aquí t'expliquem com solucionar el teu problema.

Saber més

Com més llunyanes són les imatges més relaxat està el múscul ciliar, però a mesura que ens anem acostant a un objecte, el múscul es va tensant per anar enfocant. És per això que quan el múscul perd aquesta capacitat d'acomodar no podem enfocar correctament sobre els textos o objectes més propers.

Què és l'acomodació?

Imaginem que l'ull és similar a una càmera fotogràfica, com ella, l'ull té una càmera fosca on es projecten les imatges de l'exterior, i un sistema de lents encarregades d'enfocar aquestes imatges sobre el pla de la pel·lícula sensible (retina). De la mateixa manera que les càmeres fotogràfiques, l'ull té dos tipus de lents, una lent fixa, que a l'ull humà es diu còrnia, i una lent mòbil o d'enfocament que correspondria a l'cristal·lí. Quan el cristal·lí canvia de forma, es produeix un canvi de potència. Això ens permet anar adaptant l'enfocament dels objectes a mesura que aquests canvien la seva posició, és a dir, veure nítid imatges situades a la llunyania i en la proximitat.

Al fenomen de canvi d'enfocament es coneix com acomodació. Perque es produeixi aquest efecte, l'ull humà posseeix un múscul (múscul ciliar) unit a l'cristal·lí. Quan està relaxat i sense tensió es realitza l'enfocament d'imatges llunyanes. A mesura que aquestes es van acostant, el múscul ciliar es va tensant modificant la potència òptica del cristal·lí i enfocant.

Quins símptomes té?

L'acomodació no es perd de cop, sinó que es va degradant progressivament a mesura que s'endureix el cristal·lí, de manera que la capacitat d'enfocar imatges pròximes es va perdent a partir dels 40 anys i segueix disminuint fins a perdre totalment al cap d'uns anys. Associat a la dificultat progressiva d'enfocar objectes propers, el cristal·lí també perd la capacitat de compensar defectes òptics antics (hipermetropies i astigmatismes), de manera que simultàniament es pot produir un empitjorament de la visió llunyana.

Tractaments

La manera més habitual fins ara de corregir la presbícia era mitjançant l'ús d'ulleres bifocals o progressives que permeten enfocar a diferents distàncies. El problema que presenten les ulleres, a part de resultar incòmodes o de produir sudoració i irritació a la zona de suport, és que a mesura que la presbícia avança, és a dir, que el cristal·lí va perdent la seva capacitat d'enfocament, es farà necessària la adquisició d'unes noves ulleres amb la graduació correcta.

Necessites l'opinió d'un especialista?

Demana cita sense compromís i parlem.

Demana cita

L'alternativa permanent, efectiva i segura és el tractament quirúrgic basat en la substitució del cristal·lí natural per un cristal·lí artificial, anomenat lent intraocular, amb la capacitat d'enfocar a diferents distàncies (multifocalitat). La tècnica s'anomena PRELEX, es realitza sota anestèsia tòpica, és de caràcter ambulatori (no requereix hospitalització) i no dura més de 10 minuts per ull. A l'acabar la intervenció el pacient es pot anar a casa pel seu propi peu i pot començar a fer la seva vida habitual a partir de l'endemà.

Ulleres bifocals o progressives

L'ús d'ulleres, bé bifocals, bé progressives, ha estat durant molts anys la principal forma d'aconseguir un enfocament òptim de lluny i de prop. Actualment, per sort, hi ha solucions quirúrgiques que eviten o redueixen al màxim l'ús d'ulleres.

Tècniques quirúrgiques

En essència, la cirurgia de la presbícia consisteix a eliminar el material cristaliniano alterat i substituir-lo per un material sintètic que compleixi la missió de l'cristal·lí natural.

Un cop anestesiat l'ull i, per tant, eliminada la sensació de dolor, es realitza una microincisió en ele extrem de la còrnia a través de la qual introduirem una petita sonda. Aquesta sonda s'introdueix a l'interior de el sac cristaliniano i mitjançant l'emissió dels anomenats ultrasons s'aspira el contingut gelatinós que forma el cristal·lí.

Per finalitzar, es col·loca el cristal·lí artificial a l'interior de el sac. Aquesta lent quedarà definitivament situada al mateix lloc que el cristal·lí natural. Hi ha diferents tècniques per solucionar la presbícia. L'elecció d'un o altre depèn de diversos factors. Només després d'analitzar tots els resultats de les proves prèvies a la intervenció, el seu metge cirurgià li indicarà quina tècnica s'adequa millor al seu cas en particular.

Monovisió:

El nostre cervell té la capacitat de fusionar imatges amb enfocaments lleugerament diferents i la majoria de les persones tenen un ull dominant per a la visió llunyana i un altre per a la propera. Aprofitant aquestes peculiaritats es realitza una correcció asimètrica dels ulls. D'aquesta manera l'ull dominant es corregeix al 100% per lluny i l'ull que fem servir per a la visió propera únicament el corregim lleugerament per a aquesta funció. D'aquesta manera el pacient és capaç de veure de lluny i de prop simultàniament. Aquest tipus de correcció es realitza mitjançant el Làser d'Excimer d'última generació.

Presbylasik:

En aquest cas també es fa servir el Làser d'Excimer per realitzar la correcció. La diferència és que es realitza sobre la còrnia 1 tallat especial en forma d'anells concèntrics que permeten l'ull poder enfocar a diferents distàncies. Tant aquesta tècnica com per l'anterior es realitzen únicament amb anestèsia tòpica (gotes) i l'administració d'un ansiolític molt lleuger minuts abans de la intervenció per via sublingual.

Prelex:

La tècnica PRELEX consisteix a substituir el cristal·lí natural endurit per un cristal·lí artificial (lent intraocular) que posseeixi característiques òptiques de multifocalitat. Amb aquest sistema s'aconseguirà compensar els defectes òptics per a la visió llunyana alhora que es genera un enfocament per als objectes pròxims. A aquest fenomen se li denomina pseudoacomodació.

No és una acomodació real, el nou cristal·lí no canvia la seva graduació per variar l'enfocament. El que passa és que es formaran 3 plans d'enfocament fixos (llunyà, mitja distància i distància pròxima) i serà el cervell el que triï l'enfocament que voleu utilitzar. Amb aquesta tècnica quirúrgica es pretén treure les ulleres habituals. És a dir, no necessitar ulleres per a la visió llunyana i poder arribar a un grau de visió pròxima adequat per a la vida quotidiana (llegir el diari, veure'ls preus de les compres, llegir documents de lletres normals ...), i restringir l'ús d'ulleres per als objectes més petits o en les condicions de visió més difícils.

En alguns casos en què pugui quedar un defecte refractiu residual (astigmatisme, miopia o hipermetropia) es pot aplicar el làser d'Excimer (LASIK) per ajustar la graduació final a les necessitats del pacient, sense considerar aquesta actuació com una complicació quirúrgica sinó com un ajust personalitzat.

Demana cita sense compromís

Estarem encantats de rebre't. Tria dia i hora.

Demana cita